Definitzione Definitzione
Sinònimos e contràrios Sinònimos e contràrios
Maneras de nàrrere Maneras de nàrrere
Frases Frases
Sambenados e Provèrbios Sambenados e Provèrbios
Terminologia iscientìfica Terminologia iscientìfica
Ètimu Ètimu
Tradutziones Tradutziones
étnicos:
cadhuresu | cdh. |
corsicanu | crsn. |
catalanu | ctl. |
catalanu aragonesu | ctl.a |
tedescu | deut. |
inglesu | engl. |
ispagnolu | esp. |
francesu | frn. |
grecu | grc. |
grecu bizantinu | grcb. |
germànicu | grm. |
italianu | itl. |
italianu lígure | itl.l |
italianu lombardu | itl.lm |
italianu napolitanu | itl.n |
italianu piemontesu | itl.p |
italianu sicilianu | itl.s |
latinu | ltn. |
latinu eclesiàsticu | ltne. |
latinu medievale | ltnm. |
malesu, de Malacca | mls. |
púnicu | pnc. |
àrabbu | rbb. |
àrabbu magrebbinu | rbb.m |
sardu | srd. |
sardu antigu | srdn. |
tabbarchinu | tbr. |
tataresu | ttrs. |
generales:
agetivu | agt. |
animales de allevam. | anall. |
animales arestes | anar. |
animales de abba | anb. |
animales raros | anra. |
ainas | ans. |
antigu, antigamente | ant. |
artículu | art. |
astronomia | astr. |
antunnas/codrolinu | atn. |
ausiliàri | aus. |
avérbiu | avb. |
baroniesu | bar. |
Bíbbia | Bb. |
bidha | bdh. |
bufóngiu | bfg. |
boghe de animale | bga. |
benidore | bnd. |
bíngia | bng. |
bestimenta | bst. |
boghe de verbu | bvrb. |
campidanesu | camp. |
calecunu/a | ccn. |
calecuna cosa | ccs. |
cunfronta | cfr. |
chímicu | chm. |
colores | clr. |
cumplementu | cmpl. |
erbas de cundhire | cndh. |
congiuntzione | cng. |
congiuntivu | cong. |
Cuncíliu Plenàriu Srd | CPS |
Canzoni pop. di Sard. | Cps |
cantones populares srd. | cps. |
partes de sa carena | crn. |
cerpiu/bobboi | crp. |
animale croxiu | crx. |
comente si narat | csn. |
calesisiat | css. |
costúmenes | cst. |
contràriu | ctr. |
cunditzionale | cund. |
domo | dmo. |
druches | drc. |
Èsodu | Es. |
Evangélios | Ev. |
fémina | f. |
fantasia (cosas de f.) | fnt. |
frores | frs. |
àrbures de frutuàriu | frt. |
físicu, pertocat sa física | fs. |
Génesi | Gén. |
gerúndiu | ger. |
giogos | ggs. |
imperfetu | imp. |
imperativu | impr. |
indicativu | ind. |
infiniu | inf. |
intransitivu | intrs. |
incurtzadura | intz. |
iscritu | iscr. |
it’est? | its. |
linnas de òpera | lno. |
logudoresu | log. |
laores | lrs. |
mascu | m. |
megabbàiti | Mb. |
móbbile, mobbília | mbl. |
medidas | mds. |
miriagramma | mgr. |
minore/diminutivu | min. |
maladias | mld. |
mànigos | mng. |
massaria | mssr. |
matas/tupas | mt. |
matemàtica | mtc. |
metallos | mtl. |
matas mannas | mtm. |
matas raras | mtr. |
númene fémina | nf. |
númene, nm. mascu | nm. |
númene iscientíficu | nms. |
nara!/pronúncia | nr. |
su naturale | ntl. |
interrogatigu | ntrr. |
Números (Bb.) | Núm. |
nuoresu | nuor. |
òperas antigas | opan. |
persona (grammàtica) | p. |
plurale | pl. |
pane | pne. |
poéticu | poét. |
prus che passau | ppas. |
particípiu passau | pps. |
provérbiu | prb. |
prendhas | prd. |
preide, crésia | prdc. |
prepositzione | prep. |
presente | pres. |
professiones | prf. |
pronúmene | prn. |
pronominale | prnl. |
propositzione | prop. |
pische, pisca | psc. |
piscadore | pscd. |
pastoria | pstr. |
parentella | ptl. |
pigiones | pzn. |
erbas arestes | rba. |
erbas de cura | rbc. |
erbas linnosas | rbl. |
parte de erba, de àrbure | rbr. |
erbrúgios | rbz. |
erbrúgios coltivaos | rbzc. |
riflessivu | rfl. |
armas | rms. |
minutu segundhu | s. |
sabores | sbr. |
is abes | sbs. |
sa die | sdi. |
singulare | sing. |
sonajolos | sjl. |
su logu | slg. |
sambenaos | smb. |
sonalla/sonàgia | snl. |
usàntzias | sntz. |
sessuale | ssl. |
istrégiu | stz. |
tempus cronológicu | tpc. |
tempus metereológicu | tpm. |
transitivu | trns. |
trasportos | trps. |
tessíngiu | ts. |
unu po medas | upm. |
variante/variantes | var. |
verbu | vrb. |
verbale | vrbl. |
genias fe carena | zcrn. |
| |
| |
A./c. S’istedhu * in d-una variante o sinónimu inditat in cale de custos est posta s’etimologia; in s’etimologia narat chi cussa est s’etm. suposta.
cuncórdiu , agt, nm: cuncordu Definitzione
chi est o chi istat in cuncórdia, chi est a su matessi tamanu, totu a un'origa, de sa matessi idea de un'àteru, chi faet o chi andhat impare cun àtere o àtera cosa, chi est apostu, chistiu a dovere; su istare a cumone e acórdiu, in paghe s'unu cun s'àteru; unas cantu personas (cantadores de c.) chi cantant impare a boghe diferente: cuntzertu, tenore (fatu de sa boghe, sa mesaoghe, su contra, su bàsciu) e fintzes su càntidu chi faet; s'oraria chi si donat a sa fidantzada, cosas de sa matessi genia arregortas impare; cosa o chistione po comente arresurtat cuncordada, comente si presentat, po sa bisura chi tenet / mòere su c. = comintzare su càntidu a tenore; is cuncordos = foedhandho de druches o àteru de papare, itl. gli ingrediènti
Sinònimos e contràrios
cuncordiosu
/
cussertu
/
cuncódria
/
cunsonu,
cuntratu 1
/
assorte
| ctr.
iscuncordu
Frases
si lu chircas, tantu za l'agatas cuncordu a ti fàghere faina!…◊ cussos duos sunt sempre cuncordos, bastus chi siat a fàghere cosa chi lis piaghet! ◊ za lu tenet cuncordu su logu: totugantu betadu apare tenet! ◊ in sa punta de su carru poniaus unu giuali cun duas frucidhedhas cuncodras chi serbiant po giú
2.
che deris in dudas mi agatas inoghe cantendhe a cuncordu sos dillos de sa binnennera (G.Fiori)◊ su cuncordu de sos cunfrades a s'iscravamentu cantat su "miserere"◊ a noda de mediana su sulitu in cuncórdiu cun pitiolus e trinitus sonàst
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
conforme,
d'accord,
chants chorals (à ténor)
Ingresu
choral singing,
in accord
Ispagnolu
concorde,
canto coral,
configuración
Italianu
concòrde,
unànime,
canto corale (a tenores),
configurazióne
Tedescu
übereinstimmend,
Choralgesang,
Gestaltung.
cunsónu , nm Definitzione
cuncordu de cantores, su càntidu chi faent; su cunsonare, su torrare paris de una cosa cun àtera
Sinònimos e contràrios
coro 1,
cuntratu 1
2.
sa peràula depet esser sempre in cunsonu cun sa sustàntzia de sa chistione ◊ su tràgiu signalat finamentra su cunsonu de su poete cun su tenore, cantendhe ◊ intraiat in cunsonu cun sa zente
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
chœur,
chant choral
Ingresu
chorus,
choral singing
Ispagnolu
coro,
canto coral
Italianu
còro,
canto corale
Tedescu
Chor,
Choralgesang.
tenòre, tenòri , nm Definitzione
càntigu a proa, cuncordu, cussertu, si faet in bàtoro ómines: su chi tumbat e cantat est sa boche, is chi dh'acumpàngiant formant su coro (bassu, contra, mesu boche); genia de boghe de ómine, sa prus arta cantandho
Sinònimos e contràrios
cuncordu,
cuntzertu
Terminologia iscientìfica
sntz
Ètimu
itl.
Tradutziones
Frantzesu
chant choral typique de la Sardaigne,
ténor
Ingresu
typical sardinian choral singing,
tenor
Ispagnolu
canto coral sardo
Italianu
caratterìstico canto corale sardo,
tenóre
Tedescu
typisch sardischer Choralgesang,
Tenor.